Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copèrnicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície del sòl d’algunes parts d’Espanya supera els 53 graus, en un moment en què encara acaba de començar l’estiu. Aquestes onades de calor són palpables especialment a les ciutats, on es concentra la major part de la població, però podrien ser més suportables si hi haguessin més arbres. El primer benefici de tenir arbres als carrers és evident: ens donen més ombra en què refugiar-nos quan pugen les temperatures. Però n’hi ha més.

Per culpa de la urbanització, a les ciutats es crea un clima molt més calorós que el seu voltant. Aquest fenomen és conegut com a efecte “illa de calor” i depèn de la quantitat i alçada dels edificis, si hi ha fàbriques o no, espais oberts, punts d’aigua, etc. Una de les principals causes és que el ciment emmagatzema moltíssimes vegades més la calor que l’aire en un mateix volum, així que com més “grisa” sigui una ciutat, més probabilitat tindrem de passar dies de calor desmesurada.

Ombra, humitat i frescor

Tot i aquesta situació, tenim una aliada per combatre les illes de calor: la vegetació. Les plantes ajuden a refrescar l’ambient encara que no proporcionin ombra perquè a través de la transpiració van enviant aigua a l’atmosfera que les envolta. La transpiració és un procés fisiològic que varia en funció de la fisonomia de l’arbre, el tipus de copa, la superfície que tenen les fulles, etc., per això és important una bona planificació del verd urbà, perquè s’esculli les espècies d’arbres i arbustos més favorables.

Segons un estudi recent publicat a Nature Reviews la vegetació al terra redueix la temperatura màxima de la superfície en uns 2-9 °C, mentre que als sostres i les parets verdes redueix la temperatura de la superfície uns 17 °C!!

Estalvi energètic i de sanitat

I encara més! Tenir arbres ens ajuda a estalviar també a casa nostra. Està demostrat que els carrers amb arbres a prop dels edificis mantenen les temperatures més a ratlla i, per tant, posem menys l’aire condicionat. Això no només ens suposa menys despesa a la factura del mes, sinó que també acaba sent un estalvi energètic per a la ciutat.

D’altra banda, també el risc de cops de calor a la població és més baix si hi ha bons boscos urbans, ja que ens serviran per refugiar-nos i evitar que acabin desencadenant-se aquests problemes de salut i altres associats. Un estudi recent de la Universitat de Harvard posava aquest aspecte en relleu per lluitar contra l’escalfament global, perquè la plantació generalitzada d’arbres a la ciutat podria compensar, així, els augments de les morts que s’atribueixen a la calor a mesura que avança el canvi climàtic.

Refugis climàtics

Aquestes zones on “amagar-nos” de la calor tenen fins i tot nom propi en ciència. Són els refugis climàtics i es defineixen com aquells que ens ofereixen condicions ambientals favorables (també per a animals i plantes) amb què pal·liar els efectes del canvi climàtic. No obstant això, no només les arbredes són refugis climàtics, també ho són les fonts amb aigua potable (per a les persones), els embassaments i llacs (per a animals) i les zones amb més superfície natural.

Com és evident, no tots els arbres tenen la mateixa capacitat per refugiar-nos. Els de fulla caduca són ideals perquè ofereixen sol a l’hivern i ombra a l’estiu. I si són de fulles amples, que fan ombres més denses, millor que millor. A més, que hi hagi refugis també és útil per allotjar la fauna i la flora, així que es potenciarà la biodiversitat d’aquesta ciutat.

Adaptació en temps de crisi climàtica

Finalment, cal destacar que l’arbrat urbà ens ajuda a mitigar altres efectes del canvi climàtic a part de la calor. Tenir arbres a les ciutats purifica l’aire, facilita la retenció de les partícules en suspensió del trànsit, ajuda a segrestar més carboni de l’atmosfera, que els sòls s’erosionin menys (perquè les arrels dels arbres els sustenten) i que disminueixin els efectes de les inundacions, entre molts altres serveis ambientals.

Recordem que som davant un escalfament global que no s’atura i que, per tant, cada cop serà més necessari tenir solucions com aquestes per combatre’l. Si fem un recopilatori dels beneficis que ens donen els arbres a les ciutats: més ombra, més humitat, estalvi energètic, menor risc de cops de calor i adaptació a la crisi climàtica, hi ha algun dubte sobre com hauria de ser l’urbanisme?

Tècnica de Comunicació del CREAF des del 2016. Apassionada del món natural i la seva divulgació. Biòloga (UB), màster en comunicació científica (BSM-UPF) i estudiant Humanitats (UOC).