La ‘recepció’ d’una obra és l’acte on el constructor lliura l’obra feta al promotor i aquest darrer l’accepta. En aquest cas, la Companyia d’Aigües (constructor) a l’Ajuntament (promotor) i això vol dir que l’obra ja és feta i acabada. Tot i que el carrer ja va quedar completament obert el 30 de desembre de 2023 no ha sigut fins ara que s’ha fet el tancament “administratiu”. Tot i això encara quedarà un últim tràmit, que s’està fent ara: el tancament “econòmic” l’obra amb la darrera certificació.

La necessitat de renovar el carrer Josep Soler era evident des de feia molts anys, tant pel mal estat del ferm com pels problemes de desguàs de les aigües pluvials que, en episodis de tempesta, anegaven els baixos de cases del carrer.

A mitjan la dècada del 2000 ja es va encarregar un primer projecte que la crisi del 2008 no va permetre executar. L’any 2016 el pressupost municipal consigna una partida de 372.322€ per fer les obres; però aquestes no avancen i la partida es va arrossegant, any rere any, als pressupostos. El 2018 es decideix refer el projecte, que es presenta el 2019, s’aprova inicialment el 2020 i definitivament el 2021. El projecte no incorpora cap de les consideracions que els informes tècnics recomanaven com, per exemple: actualitzar els estudis de les companyies de serveis (el d’Endesa era del 2015), soterrar les línies elèctriques, modificar l’accessibilitat de la plaça Lluís Companys, modificar la cruïlla amb el carrer Lladó.

A més, el projecte va passar pel Consell de Patrimoni amb posterioritat a la seva aprovació definitiva. Per tant, les modificacions que el Consell va recomanar tampoc van ser incorporades. Per acabar-ho d’adobar, no es van començar a demanar les autoritzacions dels veïns per grapar les línies elèctriques en façanes fins molt després d’iniciar les obres.

Així, el juny de 2021 s’anuncia l’inici de les obres aquell juliol. I efectivament, el 27 de juliol de 2021 es signa l’acta de replanteig (inici oficial de les obres i data a partir de la qual comença el recompte del termini). La previsió de l’obra és de 7 mesos i, per tant, havien de finalitzar el març de 2022. Però el seu inici ja és accidentat. L’obra comença al setembre amb una actuació al clavegueram del carrer Carrasco i Formiguera però no és fins a final de gener de 2022 que les màquines entren al Josep Soler.

El projecte preveia un cost de les obres de 679.000€ que amb l’adjudicació a la companyia Aigües d’Argentona quedaria en 606.000€. L’argument per a fer aquest encàrrec a la companyia era que resultaria més econòmic que si ho feia una empresa externa.

La realitat ha estat molt diferent perquè la Companyia d’Aigües no estava dimensionada ni tenia capacitat tècnica per assumir aquesta obra. Ni el termini previst s’ha complert, ni l’estalvi econòmic ha sigut real. I qui més ho ha patit, òbviament, han estat els veïns del carrer que han hagut de suportar dos anys i mig d’obres.

Què ha passat durant aquests dos anys, entre juliol de 2021 i juny de 2023? Doncs que ningú va assumir el rol que li tocava, començant pels responsables polítics. La Companyia d’Aigües no tenia direcció política (pràcticament no apareixia per l’empresa) i la direcció tècnica va ser un autèntic desastre que va enganyar, fins i tot, als responsables polítics. El projecte no complia els requeriments exigits i la direcció externa de l’obra no va exercir el control necessari. Els tècnics de l’Ajuntament que informaren el projecte eren interins i en van passar 5 (3 arquitectes i 2 enginyers que ja no estan a la casa). Tot i així es va decidir començar (precipitadament) l’obra i, un cop començada, i veient el desastre que s’acostava, tampoc no es van prendre les decisions adequades. El govern municipal va anar deixant passar els mesos sense afrontar el problema. A cada pregunta de TxA, a cada queixa dels veïns, s’anaven donant excuses i falses previsions que mai es complien. Fins al darrer moment van estar marejant la perdiu (per no dir enganyant): al gener del 2023 van prometre acabar les obres a l’abril; i a l’abril van dir que acabarien al maig, quan hi havia eleccions municipals.

De fins a quin punt totes les informacions que donava el govern sobre el Josep Soler eren un engany ens en dona una idea el fet que, quan vàrem entrar al govern al juny, les llambordes per pavimentar el carrer encara no estaven comprades. Resulta que s’havien encarregat però la comanda no es va pagar ni es va anar a recollir, i es va perdre.

Tots aquests despropòsits acumulats eren el preludi de la tempesta perfecta.

Quan entrem al govern el juny de 2023 s’estava tramitant una modificació del projecte que ja tenia una desviació de més de 100.000€ i l’obra estava del tot encallada. S’havia d’afrontar el problema de cara, prendre decisions i reduir les afectacions als veïns. I no vàrem dubtar a fer-ho:

1.   Es van accelerar els treballs per obrir el passatge Tuñí abans de la Festa Major i tornar la circulació de vehicles a una certa normalitat.

2.   Es va facilitar la càrrega i descàrrega d’un negoci del carrer que feia 2 anys que no ho podia fer.

3.   Es va senyalitzar i aturar l’obra el mes d’agost mentre es tramitava el projecte modificat.

4.   Es va decidir no executar la part de l’obra que no havia començat o que no era possible complir.

5.   Es va bellugar cel i terra per poder tenir les llambordes a mitjan setembre.

6.   Es va buscar una empresa que pugués garantir el compliment del termini per pavimentar el carrer.

7.   Es van dedicar els esforços necessaris per part del personal de l’Ajuntament (serveis tècnics, serveis econòmics i serveis jurídics) per ajudar a encarrilar i tancar l’obra.

Com hem dit al principi ara només queda el tancament econòmic que aquest mes d’abril donarem per acabat. La intenció és encarregar un nou projecte que inclogui el que no s’ha pogut fer ara: rotonda Lluís Companys, retirada de línies elèctriques que creuen el carrer i passar-les per façana i la cruïlla amb el carrer Bernat de Riudemeia i carrer Lladó que, incomprensiblement, no estava previst.

El què hem après és que res no pot funcionar bé si els actors que hi intervenen no assumeixen el paper que els correspon. L’obra del carrer Josep Soler és l’exemple de com, inexplicablement, absolutament ningú va jugar el rol que li corresponia en una cosa tan sèria com és una obra de reurbanització de tot un carrer.