En el Ple municipal del mes de maig celebrat el passat dia 10 el govern va reconèixer de forma implícita i amb la boca petita que els serveis territorials tenen un problema.

Ja era hora! Perquè, al nostre entendre, ja fa anys que dura. Però si el fet de reconèixer un problema és el primer pas per resoldre’l, benvinguda sigui la presa de consciència.

I sembla que el govern també s’ha adonat que el problema és gran. Tan gran com per encarregar un estudi de 16.000€ per aclarir què coi passa a la tercera planta de l’Ajuntament.

Des de TxA fa temps que anem advertint del problema i sempre ho hem fet amb molta responsabilitat i hem deixat que sigui el govern qui ho gestioni, amb temps i de manera interna. N’hem parlat amb membres del govern en moltes ocasions: en Plens, en comissions informatives, en les reunions per entrar al govern de l’estiu passat, personalment amb regidors i amb la pròpia alcaldessa. La majoria de vegades negaven l’existència del problema o, com a molt, deien que era una situació puntual. Fins i tot al maig del 2019, quan el problema era més que evident, l’aleshores alcalde va arribar a dir que deixaven els serveis territorials en millors condicions de com els havien trobat. Estàvem a les portes de les eleccions municipals i tot s’hi valia!

Per fer-nos una idea de la situació fixem-nos que en els darrers 10 anys més de 15 treballadors han acabat marxant dels serveis territorials (enginyers, arquitectes, advocats, personal administratiu…). Alguns d’ells, amb plaça fixa, han marxat de l’Ajuntament; d’altres, personal temporal, també han marxat o no han superat el període de prova; d’altres han demanat canviar de departament. A tot això cal afegir-hi baixes mèdiques per estrès. Aquesta mobilitat del personal, en un sector on el valor màxim és l’estabilitat, parla per ella mateixa.

A la vista d’aquests números és evident que els treballadors no són el problema. Més aviat en són els màxims perjudicats. Han de treballar sota pressió màxima, sense objectius ni rumb clar, sense directrius ni prioritats polítiques.

Podríem dir que tot va començar fa 10 anys quan el govern que es va formar (Convergència, ERC, ICV i PSC) governava amb total connivència amb el regidor Rosa (sí, sí, el màxim exponent del feixisme i l’extrema dreta que ha tingut l’Ajuntament). Aquest regidor que havia difamat, calumniat i denunciat molts dels tècnics dels serveis territorials passava a ser el soci necessari del govern, fet que va generar força incertesa i sensació de vulnerabilitat al personal. A partir de llavors ha passat de tot: regidors incapaços de generar empatia, males formes que ratllaven l’assetjament, manca absoluta de lideratge polític, olla de grills en el govern CUP-ERC-ICV-PSC en el que 4 regidors es disputaven els SSTT cadascú estirant cap a la seva banda, deixadesa política,…

I aquesta situació sostinguda en el temps té, com no pot ser d’altra manera, conseqüències. Perquè els vilatans n’hem sigut, també, grans perjudicats. Argentona s’ha quedat enrere: carrers, voreres i equipaments en mal estat, obres que no es fan mai, calaixos plens de projectes, llicències que es fan eternes, expedients que caduquen, disciplina urbanística sense control…

De tot això plora la criatura! Si el govern actual, que també n’és una part responsable de la situació, podrà arreglar el problema, ho posem en dubte. Sobretot perquè qui el dirigeix són, bàsicament, els mateixos partits polítics i les mateixes persones. Encarregar un estudi de 16.000€ perquè un consultor entrevisti el personal i faci la diagnosi ens sembla que és continuar fent el mateix: llençar pilotes fora i no voler adonar-se de quin és el problema real.

Dit tot això, res ens agradaria més que aquesta vegada sí, es posessin les bases per posar els SSTT a l’alçada que els correspon i els seus treballadors el reconeixement que es mereixen. El nostre el tenen tot.