Durant tots aquests anys força partits polítics s’han anat rellevant i succeint a l’Ajuntament d’Argentona. El camuflatge en un oceà de sigles i logos diferents no amaga, però, que al darrera hi ha moltes vegades les mateixes persones. En destaquem alguns detalls de la seva actuació i les declaracions i actituds envers el procés judicial que ens ocupa.

Volem destacar que totes les declaracions que reproduïm es van fer sense contrastar mai la informació amb cap membre de TxA i que tots van preferir “normalitzar” l’actitud del personatge Félix Rosa i criticar la de TxA.

TOTS PER ARGENTONA: És el grup polític més estable durant tots aquests anys. Agrupació d’electors sorgida el 2006 davant el fort malestar que es vivia a Argentona per alguns projectes del govern municipal, especialment el de Can Doro. Va guanyar a les eleccions del 2007, 2011 i 2015, però només va poder governar del 2007 al 2011. La seva condició d’agrupació d’electors i no de partit polític trenca els esquemes de la política i això incomoda, més que cap altre actor, els partits polítics tradicionals. El seu treball, organització i acció política està basada, exclusivament, en defensar els interessos dels argentonins i argentonines, posant per davant de tot, sempre, les persones i amb un escrupolós exercici de transparència i participació responsable. Per això, quan el 2017, es va fer públic que 3 dels seus membres (Pep Masó, Xavier Collet i Miquel Mendoza) anirien a judici pel cas d’Argentona Projectes, va convocar una assemblea oberta en la que informar detalladament dels fets. L’assemblea va decidir fer confiança als 3 encausats i mantenir el càrrec de regidors al 2 que ho eren en aquell moment.

L’ENTESA: Es va presentar a les eleccions del 1999, 2003 i del 2007, guanyant les dues primeres. El 1999 es va presentar com agrupació d’electors però després es va constituir com a partit polític, marca blanca d’ERC en l’àmbit supramunicipal. Estava format pels partits ERC, ICV i independents. Durant els dos mandats en els que va governar ho va fer conjuntament amb el PSC. Quan va esclatar la polèmica el 2017 l’Entesa ja no existia, però els antics dirigents van continuar alimentant la confusió al voltant del projecte de Can Doro i els seus hereus polítics es van creure aquesta versió sense contrastar-la mai.

PSC: També ha estat un dels grups polítics més estables. Des del 2003 fins al 2007 va governar amb l’Entesa i des del 2011 fins al 2017 amb CiU, ERC, ICV, CUP. Salvador Casas, el seu cap de llista fins el 2019 havia sigut membre del consell d’Administració d’Argentona Projectes del 2007 al 2011. El 2017 va fer unes declaracions en les que posava en evidència el seu desconeixement del projecte de Can Doro i parlant de l’ètica del seu partit enfront la de TxA.

ERC: S’ha presentat a les eleccions amb diferents formats i sigles. A les eleccions del 1999 i 2003 dins de l’Entesa, el 2007 com a ERC, el 2011 dins d’ArgentCAT, el 2015 com a ERC incorporant militants de Convergència i el 2019 dins d’Unitat. Des del 2011 el seu cap de llista i regidor ha sigut  Pere Móra, que ha estat al govern sempre. Hi va haver un lapsus de 6 mesos després les eleccions del 2015 en els que Pere Móra estava fora del govern, fins que Ferran Armengol va dimitir i el gener del 2016 va tornar a governar. Ha destacat sovint per fer unes declaracions molt dures malgrat el seu profund desconeixement, tenint quasi sempre en el punt de mira els regidors de TxA. En canvi no va tenir cap problema a seguir-li el joc a Félix Rosa. Qui té un problema? // Parla en nom de tots? // El partit passa per davant de tot // Qui no té credibilitat?

ICV: També s’ha anat presentant a l’ombra de diferents sigles. A les eleccions del 1999, 2003 i 2007 dins l’Entesa, el 2011 com únic partit dins l’Entesa, el 2015 com ICV i el 2019 dins d’Unitat conjuntament amb els comuns. Des del 2007 el seu regidor ha estat Àngel Puig que s’ha manifestat sempre hereu de la primera Entesa i

confiat de la seva gestió amb Can Doro, però sense contrastar mai la informació. No va tenir cap problema en acceptar el vot de Félix Rosa per obtenir el govern el 2011.

CiU: Es va presentar a les eleccions a partir del 1999 amb Ferran Armengol com a cap de llista. El 2007 va formar govern amb TxA fins el 2011. El 2011 Ferran Armengol va accedir a l’Alcaldia amb el vot de Félix Rosa. Va ser un mandat molt dur sobretot per TxA i els treballadors municipals perquè Félix Rosa feia i desfeia dins l’Ajuntament i portava el govern, en força ocasions, per la deriva de les seves conspiracions i caces de bruixes. A les eleccions del 2015 CiU va tenir conflictes interns i per sorpresa i a darrera hora no va aconseguir presentar-se. Ferran Armengol i Montse Cervantes es van incorporar durant el termini d’al·legacions a la llista d’ERC, provocant-hi també conflictes interns. Pocs mesos després Ferran Armengol dimitia.

CUP: Es va presentar per primera vegada a les eleccions del 2011 amb Eudald Calvo com a cap de llista. Malgrat l’aparença de radicalitat, no va tenir cap problema per acostar-se a Félix Rosa i mostrar-li la seva “sintonia” en moltes ocasions del mandat 2011-2015. Després de les eleccions del 2015 va rebutjar un pacte de govern amb TxA, la força més votada, per encapçalar un govern juntament amb PSC, ICV i ERC (a partir del gener de 2016). El 2019 es va presentar com a cap de llista d’Unitat, guanyant les eleccions i tornant a ser alcalde fins el febrer de 2020 que va dimitir. Ràpid en donar lliçons als altres, les seves declaracions, ara, prenen un altre caire: dimitir // quina bestiesa!

El govern CUP-PSC-ERC-ICV: En un butlletí del govern “més d’esquerres” de la història, una de les notícies més extenses era que “deixaven de pagar les despeses de la defensa”. Quan els vàrem demanar explicacions ens van dir que “les bases” de la CUP els demanaven que fossin encara més durs amb els acusats. Els vàrem preguntar en base a què? I què havien explicat ells a les bases? No van contestar. Malgrat el que van dir, una de les factures s’havia pagat després del govern de TxA. Ja us apanyareu! // Fals 1 // Fals 2 // informe tresorer

AA: Partit creat el 2003 per Félix Rosa, el seu cap de llista a totes les eleccions a les que es va presentar (2003, 2007, 2011 i 2015). Sempre va ser la formació política amb representació a l’Ajuntament que treia menys vots, fins que el 2015 ja no va obtenir representació. Aquest partit era personalista fins al punt que no tenia cap tipus d’estructura ni organització fora del cap de llista. Els 200 i escaig vots que obtenia eren a base d’atiar conflictes entre veïns i entre veïns i l’Ajuntament, especialment en temes urbanístics. En les primeres eleccions portava en el programa electoral la proposta d’urbanitzar el marge esquerra de la riera. Les seves declaracions eren incendiàries i no tenia problemes per acusar i insultar tothom. 35.000 // 180.000 // 450.000 // falsedat // proves

PP: En totes les eleccions des del 1999 ha obtingut 1 regidor, excepte les de 1999 i 2011 que en va obtenir 2. El cap de llista des del 2015 és Fran Fragoso. Les seves declaracions sempre han tingut un tot moderat i discret, però alguna credibilitat deuria donar a la denúncia de Félix Rosa si té tant clar que ell hauria dimitit.

Per acabar, no volem passar per alt que en el Ple del mes d’abril de 2022 TxA va presentar una moció sobre la sentència i tots els grups van votar-la a favor (excepte el PP que estava absent), fet que agraïm públicament. Després de la lectura de la moció, Xavier Collet (àudio I i àudio II) va fer una exposició i valoració de tot el procés i de la sentència. Posteriorment, Bernat Calvo de JuntsxCat va tenir unes paraules de suport clares i contundents que volem agrair molt especialment. Tot i que en el Ple els altres grups es van mantenir en silenci (excepte una breu intervenció de l’Alcaldessa) en intervencions posteriors a la ràdio alguns també van mostrar el seu recolzament, que no volem desmerèixer.