La decisió de fer la Festa Major en la situació que estàvem, tant ara com fa 2 mesos, no era fàcil de prendre; i mai plou a gust de tothom, però estar en política i governar implica prendre decisions. L’important és fer-ho amb convicció, treball, dedicació i transparència. I quan la situació és de risc també cal molta prudència, determinació i fermesa.

Fa dos mesos les condicions de les quals veníem eren extremes, i el govern va decidir fer la Festa Major diferent, adaptada a les circumstàncies, aplicant unes mesures de seguretat que, al seu entendre, excloïen qualsevol risc epidemiològic.

La Garrinada, transformada en Porca Misèria, vàren fer un canvi de plantejament radical modificant el cartell, l’estratègia comunicativa i tota l’organització i logística per assegurar-se que complien amb totes les normes de seguretat. Varen començar a vendre les entrades anticipadament els dies i en l’horari que s’havia anunciat, en metàl·lic o amb targeta, tot estava previst. Una feinada que cal aplaudir i una responsabilitat que cal agrair.

Tot semblava que anava bé malgrat que al nostre voltant les diferents festes majors dels pobles veïns anaven caient una rera l’altra. Però a Argentona no; a Argentona el govern feia gala de la valentia (verbal) que el caracteritza i treia pit anunciant que Argentona seria l’últim reducte on la cultura era protegida.

Però alguna cosa era una mica estranya. Per què el govern no havia fet públic els actes? I per què no havia començat a vendre les entrades anticipades quan quedava menys d’una setmana?

I els mals presagis (i alguns rumors) es van confirmar. El dia 29 de juliol, a tres dies de començar la Festa Major, el govern anuncia que s’anul·len tots els actes. Per sorpresa de tots, incloses les entitats que hi participaven i ajudaven a fer més lluïda. Cap informació prèvia, cap avís per estar previnguts, cap trucada per informar que s’estava posant en dubte la seva celebració. Hauria sigut un senyal de respecte, el mínim si voleu, però important. Però no, la valentia no arriba fins aquí.

Quin contrast, no? de voler fer més de 30 actes a no fer-ne cap! No hi havia cap altra solució intermèdia? Havíem de passar d’una valentia inconscient a una mediocritat tan poc imaginativa?

Tots per Argentona creiem hi havia alternatives que segur haurien sorgit si s’hagués fet un treball previ i conjuntament entre tots.

La salut i la seguretat és el més important i en això hi ha consens absolut. Però la cultura és segura! I en això caldria haver-hi posat tots els esforços. I si era inviable fer una Festa Major concentrant en 6 dies més de 30 actes, doncs se’n podien programar 2 cada setmana durant els mesos de juliol i agost (si s’hagués previst abans) o durant l’agost i setembre (si s’hagués fet a última hora). D’aquesta manera protegeixes la cultura (i sobretot els actors culturals) i ofereixes actes espaiats en el temps i que no provoquen sensació de Festa Major i, per tant, un possible relaxament de les precaucions.

També seria una manera d’oferir actes durant l’estiu als molts vilatans que aquest any no poden anar de vacances. Però aquest any ja no serà. Volent-ho fer tot, ens hem quedat amb res.

Haurem de veure cap a on es redirigiran els 74 mil euros que anaven destinats a la Festa Major. Ens agradaria pensar que aniran a millorar la situació de molts vilatans que per culpa d’aquesta pandèmia viuen i viuran situacions molt compromeses.