I finalment va arribar la sentència. Després d’11 anys d’haver-se presentat la denúncia i de 2 anys i 9 mesos del judici, el juliol de 2021 es va fer pública la sentència. Però encara es va haver d’esperar uns mesos perquè aquesta fos ferma ja que un dels acusadors, Félix Rosa, va intentar la darrera argúcia per endarrerir-ho encara més: Va demanar advocat d’ofici per recórrer-la al Tribunal Suprem. Si se li hagués concedit, la resolució final del procés hauria trigat un bon grapat d’anys més, els acusats haurien hagut de fer front a unes despeses desorbitades i a ell li hauria sortit de franc. Imagineu el despropòsit que hauria representat. Però no va ser així. La justícia va considerar que després d’haver pagat els advocats durant tot el procediment no tenia sentit demanar-ne, ara, un d’ofici. Se li va denegar i el febrer de 2022 la sentència va esdevenir ferma.

I la sentència no deixava marge per al dubte. En primer lloc els 4 acusats queden absolts de tots els delictes. De fet, els Srs. Pep Masó i Ferran Armengol ja van sortir absolts del judici el 2018 donat que la part acusadora havia retirat tots els càrrecs contra ells. En segon lloc es condemna als acusadors a pagar les costes perquè ha quedat demostrada la seva mala fe.

La victòria, doncs, és clara i rotunda. Tot el que Félix Rosa encarnava havia quedat al descobert i derrotat: la pitjor manera de fer política, les amenaces, les acusacions contra tot i tothom, els insults, les manipulacions, les mentides, la mala fe, les ganes de fer mal indiscriminadament… I era Tots per Argentona qui ho havia aconseguit. Una agrupació d’electors sense cap partit al darrera, sense estructura ni recursos (més enllà dels que aporten els seus simpatitzants), sense contactes ni influències, sense mitjans al seu abast… Senzillament ciutadans, vilatans responsables i corresponsables, amb ganes de transformar el nostre entorn més immediat i, sobretot, amb un gran sentit de l’ètica.

No tothom ha sabut actuar amb aquesta dignitat. La gran majoria de partits polítics i els seus dirigents s’hi van posar de perfil davant l’actitud destructiva de Félix Rosa. Fins i tot aquells que més s’omplen la boca amb paraules com solidaritat, ètica, principis,

esquerres, valentia, fermesa, plantar cara… els que se suposa han de ser els més radicals… van preferir fer-li el joc al personatge més funest i al que més s’ha acostat a l’extrema dreta de la política Argentonina.

El fet que al final del judici es retiressin els càrrecs més greus (malversació, falsedat comptable i documental) fa que la sentència es refereixi, només, a l’única acusació que havia quedat dempeus, l’ocultació d’informació. Per tant les 24 pàgines de la sentència estan dedicades, bàsicament, a desmuntar l’acusació d’ocultació d’informació i aclarir si les acusacions varen actuar amb negligència o mala fe.

Pel que fa al delicte d’ocultació d’informació la sentència diu que no s’ha presentat cap prova, que la querella és confusa i s’ha fet sense cap fonament, que tenia una clara connotació política i que es volia imposar als acusats la “pena de la banqueta“. Queda tot dit!

A l’hora de valorar si s’ha de condemnar en costes als acusadors, la sentència fa una disquisició llarga sobre el significat que la llei i la jurisprudència dóna a la “mala fe processal” i els seus límits. Conclou que els acusadors han traspassat aquests límits i que això ha de tenir conseqüències. Fins i tot diu que el fet d’haver retirat la majoria d’acusacions al final del judici no els exonera d’aquesta responsabilitat.

Finalment la sentència també fa una lleu “repassada” al ministeri fiscal, sobretot al de la fase d’instrucció. No hem d’oblidar que si el procés va arribar a judici va ser, entre d’altres, per la negligència del ministeri fiscal que en la fase d’instrucció va fer “córrer la pilota endavant” sense analitzar ni mínimament el cas. La sentència parla, subtilment, d’una actuació amb “inèrcies mecanicistes” del ministeri fiscal en la fase d’instrucció. També subratlla que el ministeri fiscal durant el judici, veient que no hi havia cap fonament per a l’acusació va actuar, sorprenentment, de forma asèptica i sense fer cap valoració.

Finalment podeu veure el fallo i el document sencer de la SENTÈNCIA de 24 pàgines.