L'origen de tot plegat
Tot va començar l’any 2002 quan el govern de L’Entesa i PSC va iniciar un projecte urbanístic per construir pisos (tots privats) al centre històric d’Argentona que suposava l’enderroc de la Font de Sant Domènec, les seves dues mines d’aigua (una del s. XVI), la masia de Cal Guardià i les cases de cós que anaven des de la plaça de l’Ajuntament fins a Can Doro (masia que ja va ser enderrocada l’any 1998).
Aquell any 2002 l’empresa municipal Argentona Projectes SA va signar unes opcions de compra de totes les finques situades en aquest indret i posteriorment va cedir aquestes opcions a l’empresa Mas Vilanova SA, filial del grup immobiliari Vèrtix.
La proposta va començar a generar molts recels que, amb el temps, van desembocar en una forta oposició i importants mobilitzacions contra el projecte i el govern municipal. Es va crear la “Plataforma en Defensa del Centre Històric d’Argentona” (PDCHA) que poc a poc va anar convencent als argentonins i argentonines que valia la pena conservar el poc patrimoni que quedava en el centre històric d’Argentona.
La tensió política i social va anar creixent, alimentada sobretot per la ceguera d’un govern que es negava a escoltar les queixes veïnals i replantejar-se un projecte clarament especulatiu (eren anys de molts booms immobiliaris). Ben al contrari, el govern defensava el projecte cada vegada amb més vehemència i més contundència: va intentar impedir i va denunciar una consulta popular organitzada per la PDCHA, va ridiculitzar una manifestació que va convocar més de 300 persones, va omplir de mossos la Festa Major de 2004 per una protesta de la PDCHA davant la Font de Sant Domènec, va fer venir la BRIMO per desallotjar violentament la masia de Cal Guardià quan
la PDCHA la va ocupar per evitar-ne l’enderroc, i menystenia constantment l’oposició al projecte. Quan la PDCHA va demanar es fessin prospeccions arqueològiques al voltant de la font, l’alcalde Sr Soy va fer unes declaracions ridiculitzant la idea. Dues setmanes després de començar-les es descobria una necròpoli amb 25 tombes del s. VIII).
El govern volia tirar endavant el projecte fos com fos, però aquest es va anar endarrerint per l’oposició generada i per les complicacions urbanístiques que suposava. A principis del 2004 els antics propietaris van amenaçar de fer-se enrere amb les opcions de compra aprofitant que aquestes caducaven aviat. El govern, obsessionat amb el projecte (encara ara no sabem perquè), va anar cedint i a través d’Argentona Projectes el seu president va signar uns altres contractes amb els propietaris. En aquests nous contractes l’empresa municipal es comprometia a cedir locals comercials i a fer obres d’acabats (tant al centre històric com a La Velcro) quan el projecte estigués finalitzat. Aquests contractes eren del tot il·legals ja que no se’n va donar compte ni al Consell d’Administració d’AP ni al Ple municipal, i perquè es van fer “a canvi de res”. A més a més, Argentona Projectes comprometia béns que ni tant sols eren de la seva propietat (vídeo del judici amb la declaració de la secretària de l’Ajuntament).
L’origen d’aquests contractes, i la gestió posterior que se’n va fer, va ser una part important de la denúncia i del desenvolupament del judici el 2018. El govern de L’Entesa i PSC van fomentar sempre la confusió barrejant els contractes signats el 2004 (il·legals) amb els contractes de compra-venda signats el 2002 (legals). Van mantenir la mentida fins al dia del judici, en el qual el Sr. Jordi Pinart i la Sra. Esther Merino van declarar com a testimonis de l’acusació.