ARGENTONA PROJECTES era una empresa 100% municipal que es va constituir l’any 1998. El seu objecte era la construcció i promoció de béns immobles destinats a habitatge, industrial i serveis, així com la redacció de tot tipus de documents per a la gestió i ordenació urbanística.

Des de la seva creació fins l’any 2007 el seu president en va ser el Sr. Jordi Pinart. Després de les eleccions de maig del 2007, en les que va guanyar TxA, va ser-ne president el Sr. Xavier Collet. El febrer de 2009 s’acordà en Junta General la seva liquidació que no va ser definitiva fins el 2014.

Durant tots aquests anys l’única activitat que va dur a terme la societat va ser l’any 2000, quan a l’urbanitzar-se tota la zona de darrera l’ermita de Sant Sebastià, amb la zona industrial i habitatges, l’Ajuntament va obtenir una part de l’aprofitament i AP va fer una promoció d’un bloc d’habitatges de protecció oficial.

A partir d’aquest moment no va tenir cap altre activitat que no fos intentar tirar endavant el projecte de Can Doro que, a més a més anava lligat a un projecte molt més ambiciós que incloïa LA VELCRO i EL CROS (veieu acta del consell d’administració de juliol de 2002).

Si el projecte de Can Doro era altament agressiu i especulatiu (tots els habitatges eren privats) imagineu com deurien ser els altres si, tal com va declarar Jordi Pînart en el judici, el de Can Doro no era gaire beneficiós per l’empresa VÈRTIX.

Per tirar endavant la promoció de Can Doro, doncs, AP va signar unes opcions de compra de totes les finques situades entre la paret de les mentides i l’Ajuntament, que posteriorment va cedir a l’empresa MAS VILANOVA, filial de VÈRTIX.

Quan els propietaris de les finques van haver d’abandonar els habitatges i els locals, AP va haver d’oferir un local alternatiu a un comerç. Va llogar un local de PB i PP1 davant la font de Sant Domènec i el va subarrendar, cosa que li donava uns beneficis mensuals que no superaven els 200€. Essent aquest l’únic ingrés que tenia la companyia des de l’any 2003, era evident que no era sostenible.

Quan a finals del 2007 principis del 2008 el govern de TxA va descobrir que el 2004 el president d’AP havia signat uns contractes que obligaven l’empresa a cedir uns locals a un preu molt baix i a fer obres d’acabats en altres locals, que no eren de la seva propietat i que l’actuació era perjudicial per AP, va decidir tancar-la.

El procés de liquidació va ser especialment llarg donat que no es podia dissoldre definitivament fins que no quedessin satisfets tots els deutes que tenia la companyia derivats, majoritàriament, de les obligacions signades el 2004. Els serveis jurídics de l’Ajuntament van manifestar que no es podien pagar aquests deutes fins que una sentència judicial ho validés. I així va ser que es van anar pagant a mesura que es dictaven sentències que obligaven l’Ajuntament a fer-ho. Tots aquests deutes es van pagar, ja, en governs posteriors al de TxA. Després de la darrera sentència i un cop la companyia no tenia cap deute, es va fer efectiva la seva dissolució.

Val a dir que, en contra del que van dir els responsables d’aquests contractes, el que l’Ajuntament va pagar no eren indemnitzacions, eren els valors monetaris de les obligacions. Si s’hagués fet la promoció de Can Doro l’empresa AP els hauria d’haver complert, igualment, i no se’ls hauria estalviat.